UN ACORD JUST I NECESSARI

Després de més d’un any de dures negociacions entre el govern català i el govern espanyol, ja tenim acord sobre finançament. Estem davant un acord just i necessari per a Catalunya, un acord aconseguit gràcies a la voluntat política dels dos governs i gràcies a la tenacitat, el treball, l’esforç i l’eficàcia d’ambdues parts. Un acord que posa fi a una situació d’injustícia provocada pel pacte CIU-PP del 2001, del pacte Mas-Aznar. Per primera vegada Catalunya rebrà recursos per sobre de la resta, fet durament criticat des de Madrid i altres capitals de l’estat. Només cal fer un repàs als titulars dels principals mitjans de comunicació espanyols o escoltar les declaracions dels dirigents del PP. El que no diuen, però, és que, com hem fet sempre, els catalans continuarem pagant també per sobre de la mitja. Ara pagarem i rebrem més. Abans pagàvem més i rebíem menys que la mitjana.

L’acord de finançament assolit és un gran acord que possibilitarà que Catalunya continue sent un dels motors principals del desenvolupament i del progrés a Espanya, és un gran acord, a banda, que ens apropa un pas més cap a un estat realment federal. Cal felicitar a tots els que ho han fet possible. I cal lamentar que la principal força de l’oposició a Catalunya no s’hi sume només per raons partidistes, que antepose els seus interessos de partit al país. Aspiraven a fer caure el govern de Catalunya i el govern d’Espanya i no ho han aconseguit, per això ara es mostren tant beligerants contra l’acord. Em quedo amb el final de la intervenció del President Montilla quan va anunciar l’acord: “El treball rigorós, la tenacitat,la fermesa, la unitat política i la prudència combinada amb l’ambició legítima, converteix els reptes, en objectius; i transforma els objectius, en fets. Tindrem un nou finançament. Un bon Acord. Podem estar satisfets..., sí; però dediquem immediatament ja tots els nostres esforços a fer servir aquests recursos per garantir la cohesió social, per a lluitar contra la greu crisi que ens preocupa i per afrontar els reptes de la Catalunya del segle XXI”.

UN CAP PER AL PRESENT I FUTUR

Avui és un dia molt important per a Ulldecona. La consellera de Salut, Marina Geli, ha inaugurat el nou Centre d'Assistència Primària. La construcció del nou CAP ha suposat una inversió de quasi tres milions d'euros finançats al 100% per la Generalitat de Catalunya després que l'Ajuntament fes la cessió dels terrenys. Les instal.lacions són magnífiques: grans,
lluminoses i funcionals. No exagero si dic que tothom ha quedat bocabadat.

Es tracta d'un equipament de present i futur per a Ulldecona, un equipament que ens permetrà millorar l'assistència sanitària al nostre poble, una prioritat per la qual treballem tant des de la Generalitat com des del govern municipal. Tenim reptes per davant, molts, i avui és un bon dia per recordar-los, com la incorporació de noves especialitats, com la millora de l'assistència als consultoris dels barris, com la mobilitat … molts reptes que segur que a poc a poc, amb treball diari, amb esforç, anirem aconseguint.

Però, també és hora avui de valorar el camí que ens ha dut fins aquí i tot allò que hem anat aconseguint, és moment de valorar l'esforç que s'ha fet, de valorar les millores i reconèixer l'avanç que hem viscut els darrers anys. Un esforç que respon al convenciment que cal apostar pel nostre sistema sanitari, un bon sistema, dels més avançats a nivell europeu, que ens permet rebre una bona atenció i del que podem estar-ne satisfets. Això no vol dir que ja està tot fet i que tot és una maravella, no, però és de justícia reconèixer les notables millores aconseguides en els darrers 25 anys. Hem de saber-ho valorar per ser conscients d'allò que tenim, d'allò pel que val la pena lluitar no només per aconseguir-ho, sinó també, sobretot, per mantenir-ho.

El nou CAP és un altre compromís complert, fruit de la voluntat del govern de la Generalitat de Catalunya i de l'Ajuntament d'Ulldecona de continuar avançant en la qualitat de l'atenció sanitària per millorar alhora la qualitat de vida de tots els nostres veïns I veïnes.

UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA

El Consell Comarcal del Montsià acull des d'avui i fins el proper 22 de juliol una exposició sota el títol "Ulldecona, un passeig per la història". Es tracta d'una mostra del recorregut històric que es pot fer per la nostra vila a través dels diferents edificis, monuments i vestigis que ens ha deixat el passat i que encara avui tenim la sort de poder disfrutar. Pintures rupestres, oliveres mil.lenàries, fortificacions com el Castell, amb restes àrabs i medievals, entre altres, edificis modernistes o noucentistes al nucli antic ... A banda dels plafons, s'hi pot passejar amb la imaginació a través d'uns magnífics videos promocionals com aquests que ja teniem penjats a Youtube.

JUNTA DE DILATACIÓ

Els plens municipals són dolents per a la meua salut. Acabo a les tantes, sense sopar, i una mica alterada. Arribo a casa morta de gana i sense son, i llavors em poso a l'ordinador, com ara, i estic fins a la matinada. Avui hem començat a les nou i hem acabat fa mitja horeta. Hem aprovat coses importantíssimes com un crèdit per a inversions de més de 900.000 euros, un nou conveni amb l'INCASOL i Cultura per a la tercera fase de restauració del Teatre Municipal Orfeó, la renovació del Pla Educatiu d'Entorn, el plec de clàusules per a la redacció del projecte de l'Arxiu Històric, el programa de festes o les condicions que regiran el contracte de gestió de l'Escola de Música.

Però jo no us volia parlar d'això ara, sinó de la junta de dilatació i dels nivells de les voreres. Este debat ha arribat ja quasi al final del ple. El PP ha presentat una moció sobre les obres del Fons Estatal (que faran possible la inversió d'1.162.000 euros a Ulldecona en urbanització de carrers, que prou falta li fa). Demanava, entre altres, que es tingue en compte fer les juntes de dilatació necessàries a les voreres. ?????????? Reconec que no tinc ni idea de com es col.loca una rajola. Però crec també que no sóc jo ni cap dels meus companys de govern (ni d'oposició) qui ho hem de saber. Hi ha paletes, caps d'obra, enginyers, arquitectes, empreses constructores .... que són els que ho han de fer.

Hi ha dos coses molt dolentes en l'àmbit del servei públic. Una és que els tècnics facin de polítics i l'altra que els polítics facin de tècnics. I, lamentablement, passa massa sovint tant l'una com l'altra.